1. Un any de pocs canvis 

Al llarg de l'any 2006 s'ha seguit incrementant el nombre de pacients que controlem a la Unitat. De fet, dels 71 nous pacients només 32 són noves infeccions. Els altres 41 són pacients que ja es coneixien i no es controlaven (10), provenien de centres de deshabituació-rehabilitació (20) i 11 venien d’altres centres (sortida de la presó o trasllat de domicili).

En total hem visitat 756 pacients, arribant a un acumulat de pacients controlats de 2120 i de pacients vih+ coneguts de 2191. Dels 757 pacients atesos l'any 2005, 14 van morir i 56 es van perdre, la majoria per canvi de domicili (19 de centres de deshabituació).

També s’ha mantingut estable la mortalitat. L’any 2006 van morir 16 dels nostres pacients, sobretot per neoplàsies. En 4 casos per infeccions oportunistes i en 2 casos per cirrosi hepàtica (menys del que esperàvem). Lamentablement, en els darrers dos anys comencem a veure pacients que moren per progressió de la immunodepressió en no disposar de fàrmacs efectius ja que han desenvolupat multiresistència a tots els ARV disponibles. La mortalitat per Sida s’ha mantingut molt baixa com en tots els països on la teràpia ARV és assequible. Des de 1998 al nostre hospital no hem superat mai la xifra de 10 morts anuals, quan havíem arribat a 62 morts l’any 1996. Aquest 2006 han estat 5.

2. Dades més significatives de l'activitat assistencial de la Unitat VIH des de 1986 

2.1 Generalitats, casos d'infecció VIH, Sida i mortalitat 

Els primers 5 anys vam atendre 194 pacients, que van arribar a 1036 al final de la primera dècada, i a 2053 als 20 anys. Afegint els pacients que sabem eren vih + però no hem controlat a la Unitat (ingressos a deshabituació de toxicomanies, o vistos a Urgències, COT i Ginecololgia sense ser controlats al nostra centre) arribem als 2120 casos.

En les taules podem veure els pacients atesos per any, els pacients que han mort i els que s’han perdut de seguiment, arribant a la xifra de 757 pacients actius l’any 2005, mantenint-se en 756 l’any 2006.

2.2 Edat i Sexe 
 

2.3 Lloc de residència 

Una particularitat de la nostra cohort de pacients que té importància epidemiològica a l'hora de valorar l’evolució de l’epidèmia de VIH a casa nostra és la proporció important de pacients que visitem procedents de centres de deshabituació i rehabilitació. A la nostra àrea funcionen 6 centres d’aquestes característiques: Sara, Reto, Betel, Cerma, Nueva Frontera, El Patriarca (ara Dianova) i des de 2006 els pisos supervisats per Actua Vallès. Hem atès 467 pacients procedents d’aquests centres i pràcticament la totalitat estaven temporalment en aquests centres. D'aquí l'alta proporció de pacients perduts pel seguiment a llarg termini. Al llarg de 2006, 20 dels 71 nous pacients corresponen a centres de deshabituació-rehabilitació.

Així mateix, 53 pacients van ingressar per deshabituació a la Unitat de desintoxicació del nostre Hospital sense fer el seguiment habitual al nostre centre pel que fa al VIH.

La base per calcular la procedència geogràfica queda reduida als 1683 pacients, el 55 % dels quals tenien el domicili a la ciutat de Sabadell, 1394 corresponen a l'àrea de referència de l'Hospital, 50 a la resta del Vallès Occidental, 26 a Barcelona ciutat, 56 a altres comarques de Barcelona, 22 a la resta de Catalunya, 13 a altres comunitats d'España i 4 mantenien la seva residència a altres països (Rwanda, Cuba, Nigeria i USA).

2.4 Vies de transmissió 

Una altra característica de la nostra cohort és l'alta prevalença de transmissió per via sanguínia per material de punció, per sobre de les xifres globals de Catalunya, similar a altres àrees urbanes i suburbanes. Comprovem amb vint anys de retard les mancances en els programes de control de les toxicomanies al nostre país, on l'epidèmia de consum d'heroïna va tenir efectes devastadors pel que fa a infeccions, ja fos per aspectes sèptics com per a la transmissió de virus, especialment el VIH i el VHC. Amb nivells de consum d'opiacis parenterals similars, altres països europeus han tingut prevalences de VIH molt més baixes (França, Regne Unit), seguint a Catalunya i España paràmetres similars als d'Italia i Portugal. Durant tota l'epidèmia de Sida España ha tingut la prevalença més alta de tota Europa, fins els darrers 3-4 anys en què ens ha adavantat Portugal.

Més del 75 % dels nostres casos referien l’ús de drogues per via parenteral com a principal conducta de risc per a la infecció, fins i tot descomptant els pacients provinents de centres de deshabituació.

Si mirem l’evolució cronológica de les vies de transmissió veiem que les dades més significatives son l’increment importantíssim de la transmissió heterosexual que ha passat del 3 al 20 % dels casos, i la disminució de la via parenteral, amb la desaparició de la via transfusional i la práctica desaparició de la vertical (l’únic nen infectat per via vertical en els darrers cinc anys va néixer abans d’arribar la familia a Espanya i es va diagnosticar arran de descubrir la infecció de la mare en una segona gestació, en la que després de fer profilaxi antiretroviral la nena va néixer sana sense infecció per VIH). Els dos casos nous de transmissió vertical son trasllats des d’altres centres on feien ja seguiment. També cal mencionar un repunt en la transmissió homosexual en els darrers anys, trencant la tendència a la reducció des de l’inici de l’epidèmia.

Els pacients d’origen estranger són 144, 46 corresponents a centres de deshabituació. 62 són europeus, la majoria de països de l’est i italians, 47 africans i 31 americans.


2.5 Mortalitat 

Al llarg de 2006 van morir 16 pacients, 4 per infeccions oportunistas criteri de Sida, 2 per insuficiència hepàtica terminal per cirrosi hepàtica, 5 per linfoma, un per sobredosi, un per suicidi, un per accident laboral i un per demència multifactorial. Les infeccions no van ser doncs la primera causa de mort, ni tampoc la cirrosi, sino les neoplàsies.

Si analitzem els darrers cinc anys (2001- 2006), les principals causes de mort han estat càncer, cirrosi i infeccions oportunistes.

Càncer en 23 casos (11 limfomes, 13 altres tumors), cirrosi hepàtica i les seves complicacions tardanes 16 (més 2 hepatocarcinomes) i 14 infeccions oportunistes, la majoria en pacients que no seguien regularment el tractament ARV. Només en tres casos es tractava del episodi de debut d’una infecció VIH no coneguda. En dos dels casos es tractava de fracàs immunovirològic malgrat seguir correctament el tractament ARV, per haver desenvolupat resistència a tots els farmacs disponibles. Aquesta és una situació nova, però no podem descartar nous casos a no ser que puguem desposar aviat de famílies noves d’ARV.

Pel que fa a les neoplàsies cal remarcar que la majoria dels pacients morts per càncer es trobaven en situació de control virològic del vih, fins i tos els limfomes.

2.6 Activitat Hospital de Dia 

A destacar que tornen a pujar el nombre de visites i d’analítiques, mantenint-se baix el nombre d’ingressos hospitalaris.

Les infeccions més comuntment tractades a hospital de dia son pneumònies bacterianes, i pràcticament seguim sense infeccions per CMV. Es manté estable el nombre de pacients que segueixen profilaxi de PCP amb pentamidina (5 a l’any).

Hi ha un increment important de tractaments amb interferon, ja que hem valorat l’alt risc de progressió a cirrosi dels postres pacients coinfectats.