Informacions diverses
Oficina Tècnica de Cribratge (OTC)

Bibliografia


Càncer d'interval en un programa poblacional de detecció precoç: freqüència, classificació radiològica i factors pronòstic

Relació entre l'origen diagnòstic i els factors pronòstic del càncer de mama en el PCCM

Factors pronòstic del càncer de mama en el PCCM

Indicadors de l'European Breast Cancer Network

Factors de no participació en el PCCM

Incidència i mortalitat de càncer de mama a Europa

Evidència del cribratge del càncer de mama

Descens de la mortalitat per càncer de mama a Europa

Recomanacions per al cribratge del càncer a la Unió Europea


Interval breast cancers in a community screening programme: frequency, radiological classification and prognostic factors

M. Baré, M. Sentís, J. Galceran, A. Ameijide, X. Andreu, S. Ganau, L. Tortajada, J. Planas on behalf of the Breast Cancer Screening Programme (BCSP) of Sabadell Cerdanyola Research Group on Interval Cancers

Eur J Cancer Prev 2008 Oct; 17(5):414-421 (cliqueu aquí per obrir el document)


Relationship between the method of detection and prognostic factors for breast cancer in a community with a screening programme

M. Baré, X. Bonfill and X. Andreu on behalf of the Breast Cancer Screening Programme of Sabadell-Cerdanyola Research Group

J Med Screen 2006; 13:183–191 (cliqueu aquí per obrir el document)


L'anàlisi dels factors pronòstic del càncer de mama en un programa de cribratge poblacional

Marisa Baré

[Tesi] Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2005 (cliqueu aquí per obrir el document)


Comparison of early performance indicators for screening projects within the European Breast Cancer Network: 1989–2000

M.J.M. Broeders, A. Scharpantgen, N. Ascunce et al

Eur J Cancer Prev 2005; 14:107-16 (cliqueu aquí per obrir el document)


Factors related to non-participation in a population-based breast cancer screening programme

M.L. Baré, J. Montes, R. Florensa, M. Sentís, L. Donoso

Eur J Cancer Prev 2003; 12:487-94 (cliqueu aquí per obrir el document)


Breast cancer incidence and mortality trends in 16 European countries

J.L. Botha, F. Bray, R. Sankila, D.M. Parkin

Eur J Cancer 2003; 39:1718-29 (cliqueu aquí per obrir el document)


La evidencia del cribado del cáncer de mama: la historia continúa

J.M. Borràs, J.A. Espinàs, X. Castells

Gac Sanit 2003; 17(3):249-55 (cliqueu aquí per obrir el document)



Caída de la mortalidad por cáncer de mama en Europa

F. Levi, F. Lucchini, E. Negri, C. La Vecchia

Eur J Cancer (Ed. española) 2001; 1:477-80 (cliqueu aquí per obrir el document)


Recomanacions per al cribratge del càncer 
a la Unió Europea

Comitè Assessor en Prevenció del Càncer

(Traducció d’un fragment de l’article publicat a European Journal 
of Cancer (Ed. Española) 2000; 1:20-26
)

El cribratge és únicament un mètode de control del càncer. Sempre que sigui possible, s’ha de donar prioritat a la prevenció primària del càncer. Quan es comença el cribratge del càncer ha de ser ofert solament en programes amb garantia de qualitat a tots els nivells, i informació correcta envers els beneficis i els riscos. Els beneficis d’un programa de cribratge s’aconsegueixen només si el percentatge de població coberta és alt. Quan s’ofereix cribratge organitzat s’hauria, per tant, de procurar un gran nivell d’acompliment. Activitats oportunistes de cribratge no són normalment admissibles ja que amb elles segurament no s’aconsegueixen els beneficis potencials i poden causar efectes col·laterals negatius.

Els tests nous per al cribratge del càncer han de ser avaluats en assaigs aleatoritzats abans de ser portats de manera rutinària en la cura de la salut. La reducció de la mortalitat per una malaltia específica aconseguida en els assaigs depèn de la sensibilitat de la prova de cribratge, el grau d’acompliment, la freqüència  del cribratge, el número de cribratges als que és sotmesa cada persona, la perfecció del seguiment i el benefici d’un tractament avançat. Els efectes negatius en la població sotmesa al cribratge depenen de la sensibilitat i l’especificitat del test, i dels possibles efectes secundaris dels tractament avançat. Les troballes del assaigs sols es poden extrapolar a la població general si les condicions dels assaigs poden ser reproduïdes en condicions rutinàries. Això requereix una organització amb un sistema de citació-recitació i amb una garantia de qualitat a tots els nivells, i requereix un servei de tractament efectiu  i apropiat.

Són necessaris uns sistemes de dades centralitzats per al funcionament dels programes de cribratge organitzats. Això inclou una llista informatitzada de totes les persones a qui pot anar dirigit el programa de cribratge. També inclou dades informatitzades de totes les proves de cribratge, avaluació i diagnòstic finals. El cribratge organitzat també implica una anàlisi científica del seu resultat i l’informe ràpid de dits resultats a la població i als que participen en la realització del cribratge. Aquesta anàlisi és facilitada si les dades bàsiques del cribratge estan en connexió amb les dades del registre de càncer.

Una alta qualitat del cribratge sols és possible si el personal, a tots els nivells, està format adequadament per a les seves tasques. Regularment han de monitoritzar-se indicadors i controls dels resultats.

Abans de que es prenguin decisions sobre la implantació del cribratge del càncer es consideraran el aspectes ètics, legals, socials, mèdics, organitzatius i econòmics. Els recursos, tant humans com econòmics, han d’estar disponibles per garantir una organització apropiada i un control de qualitat. Ha de garantir-se que els diferents grups socioeconòmics tinguin el mateix accés al cribratge. Per tant, la implantació d’un programa de cribratge del càncer és una decisió que s’ha de prendre a nivell local, en funció de la importància de la malaltia en qüestió i dels recursos sanitaris disponibles.

El càncer és una de les malalties més importants i causa de mort per tota Europa. La col·laboració europea hauria de facilitar programes de cribratge del càncer d’alta qualitat i protegir a la població d’un cribratge de baixa qualitat.


 

Responsable de la informació: Dra. Marisa Baré
Darrera actualització 11/03/09