Què és un aneurisma i quins símptomes dóna?

Un aneurisma és una dilatació d'un vas sanguini que es produeix per la incapacitat de la paret aprimada del vas per resistir la pressió de la sang. Els aneurismes poden ocórrer en qualsevol artèria però són més comuns a nivell de la circulació cerebral o en l'aorta. L'aorta és l'artèria més gran de l'organisme i és l'encarregada de transportar la sang del cor fins a la resta del cos. Els aneurismes aòrtics es poden produir tant a nivell del tòrax (aorta toràcica) com a nivell abdominal (aorta abdominal), aquest segon cas és molt més freqüent i normalment es produeixen just per sobre de la seva divisió en les artèries que porten la sang a les cames (artèries ilíaques).

La majoria dels aneurismes no produeixen símptomes, en alguns casos poden produir dolor abdominal o toràcic i en altres ocasions poden manifestar-se com una sensació de massa pulsativa a l'abdomen. L'absència de símptomes no significa que un aneurisma no sigui una malaltia potencialment molt perillosa.

Com es diagnostica un aneurisma?

L'absència de símptomes fa que el diagnòstic de l'aneurisma sigui difícil. A vegades el metge sospita per la detecció d'una massa pulsativa a l'abdomen o per la presència de dolor que determina fer proves d'imatge. En la majoria dels casos el diagnòstic es realitza de forma accidental mitjançant proves sol·licitades per altres motius mèdics. Les millors proves d'imatge per al diagnòstic d'aneurismes aòrtics són l'ecografia, l'escaner (TAC) o la ressonància magnètica (ARM) en funció de la localització i de la mida que tinguin.

Per què es té un aneurisma i quin risc té?

A vegades l'aparició d'un aneurisma ve afavorida per la presència d'un traumatisme, per malalties pròpies de l'aorta o per factors hereditaris. En la majoria del casos no hi ha factor predisposant i es produeixen per dany a l'artèria (arteriosclerosi) provocada per la presència de tensió alta, tabaquisme, colesterol alt o malaltia cardíaca. El principal problema amb els aneurismes és el risc de ruptura, situació molt greu que pot provocar la mort del malalt.

Les possibilitats de ruptura dels aneurismes depenen de la mida i de la seva velocitat de creixement (mida més gran i més creixement més risc de ruptura) i de la pressió arterial (més pressió més risc)

Què cal fer quan es té un aneurisma?

Una vegada diagnòsticat un aneurisma aòrtic el cirurgià vascular decidirà el seu tractament en funció de la seva localització, de la mida, de les seves característiques i dels símptomes que doni . En molt casos el tractament serà corregir els factors de risc i sol.licitar una prova d'imatge periòdica (normalment un TAC cada 6 mesos) per vigilar la mida i l'aspecte de l'aneurisma. En altres ocasions es decidirà que el risc de ruptura és massa alt i que caldrà tractar-lo.

Quins tipus de tractaments hi ha?

Durant molts anys l'únic tractament disponible era la reparació quirúrgica de l'aorta. El procediment consisteix a obrir l'abdomen, sota anestèsia general, substituint l'aorta danyada i dilatada per un tub sintètic (pròtesi). Aquest procediment és molt eficaç i es realitza des de fa molts anys, amb tot, no està exempt de complicacions i no és ben tolerat per tots els pacients.

En els últims anys s'ha desenvolupat un tractament endoluminal, menys invasiu, consistent en la col.locació d'un tub sintètic metàl.lic (pròtesi) a l'aorta danyada a través de petites incisions en els engonals. Mitjançant la introducció de catèters i amb la seva visió a través d'aparells de RX és possible situar la pròtesi contra la paret de l'aorta i en el lloc correcte, comprovant després que la zona dilatada ha quedat exclosa, és a dir no rebi sang. El tractament endoluminal és menys agressiu, presenta una recuperació més curta, i té menys complicacions.

A l'hospital el tractament endoluminal es realitza a la sala de radiologia vascular. Les pròtesis són col.locades per un equip format per cirurgians vasculars i radiòlegs intervencionistes.

Quins controls cal seguir després del tractament endoluminal i quines complicacions hi ha?

Després del tractament el pacient cal que es visiti amb el seu metge, el qual demanarà un TAC periòdicament per comprovar que la pròtesi sigui permeable ( que deixi passar la sang correctament) i que l'aneurisma comenci a disminuir de mida.

Les complicacions possibles més freqüents són que la pròtesi no privi completament el pas de la sang a l'aneurisma (endoleak), per tant seguiria creixent, o que la pròtesi no deixi passar la sang fins als membres inferiors (trombosi). En aquests casos caldria indicar novament tractament endoluminal o quirúrgic.

Quin tractament és el més adient?

El tipus de tractament es determina en funció de les característiques del pacient i segons el tipus i forma de l'aneurisma. No tots els malalts es poden sotmetre a una intervenció quirúrgica, pel seu estat de salut general, ni tampoc tots els aneurismes són susceptibles de tractament endoluminal, per la seva morfologia i localització. El metge juntament amb el malalt ha de valorar els avantatges i els inconvenients de cada tipus de tractament i decidir conjuntament en funció d'aquests.